Introducció

Saps si alguna d’aquestes afirmacions és veritable o falsa?

• • “El japonès té milers d’alfabets.”
  • “Kanji és l’alfabet japonès.”
  • “El japonès s’escriu a l’inrevés.”

Bé, per si de cas… totes són falses.

1. El japonès té un alfabet?

Segons la Viquipèdia, un alfabet és un sistema d’escriptura que utilitza un conjunt estàndard de símbols, anomenats lletres, per representar més o menys sons particulars en una llengua parlada.

El japonès no utilitza un alfabet com l’anglès o l’espanyol, utilitza una combinació de dos sil·labaris i un sistema logogràfic.

Un sil·labari és un conjunt de símbols escrits que representen les síl·labes o (més freqüentment) les mores que componen les paraules.
Un logograma és un caràcter escrit que representa un component semàntic d’una llengua, com ara una paraula o un morfema. Els caràcters xinesos, tal com s’utilitzen en xinès i en altres llengües, són logogrames, igual que els jeroglífics egipcis i els caràcters de l’escriptura cuneïforme. Un conjunt de logogrames conforma un sistema logogràfic.

2. Hiragana, katakana i kanji: els tres sistemes d’escriptura japonesa

El japonès actual combina sistemes d’escriptura diferents:

• Hiragana: un sil·làbari utilitzat principalment per a paraules japoneses natives o naturalitzades, i elements gramaticals.
• Katakana: un sil·làbari utilitzat principalment per a paraules noves importades de països estrangers, noms, préstecs lingüistics, onomatopeies i noms científics. De vegades, s’utilitza també per emfatitzar. Per exemple: キムチ (kimchi): encurtits coreans.
• Kanji: un sistema logogràfic creat a partir de caràcters xinesos. La majoria de les paraules del japonès escrit s’escriuen en kanji (substantius, verbs, adjectius). Tot i així, és important tenir en compte que els verbs i els adjectius, com ara “食べる” (menjar) i “新しい” (nou), s’escriuen amb un tronc en kanji i un sufix de conjugació en hiragana (anomenat “okurigana”); per tant, és inexacte dir que tota la paraula està escrita en kanji. També existeixen molts substantius escrits en hiragana o katakana.

El sistema d’escriptura japonès actual també utilitza ocasionalment Romaji (caràcters llatins).

Els sil·labaris hiragana i katakana estan formats per una mica menys de 50 caràcters, que són molt fàcils de confondre amb el xinès simplificat (zh-CN). El hiragana es va desenvolupar a partir de les formes cursives del man’yōgana (préstec del kanji xinès com a caràcters fonètics), i el katakana a partir de fragments de kanji. Tots dos deriven originalment de caràcters xinesos.

Els sil·labaris hiragana i katakana formen un sistema d’escriptura fonètic. Cada caràcter en hiragana (i l’equivalent en katakana) correspon al so d’una síl·laba (vocal o consonant + vocаl). És important tenir en compte una excepció: “ん/ン” (n) és una consonant.
Els caràcters petits com ara ゃ, ぁ i っ no representen síl·labes per si mateixos.

3. Hiragana

El hiragana és un sil·labari japonès i un sistema d’escriptura fonètic.

Té 46 símbols bàsics i dos caràcters històrics addicionals: ゐ (wi) i ゑ (we) (aquests dos caràcters històrics són obsolets i només sobreviuen en alguns noms propis). El katakana té el mateix conjunt de símbols:

• • 5 vocals singulars
  • 40 unions consonant-vocal: compostes per 5 vocals en les sèries K-, S-, T-, N-, H-, M- i R- (35), més 3 en la sèrie Y- i 2 en la sèrie W-.
  • 1 consonant singular

El hiragana és l’eix central de la gramàtica japonesa i apareix en pràcticament totes les frases japoneses.

Els seus usos principals inclouen:

• Escriptura de partícules gramaticals (は, を, に, が, で)
• Finals de verbs i adjectius
• Paraules japoneses natives que no tenen cap kanji d’ús habitual.
• Paraules que contenen caràcters kanji que es consideren massa difícils o poc comuns
• Llibres infantils i materials educatius per a lectors principiants.

• Els furigana, que són caràcters petits de hiragana o katakana impresos a sobre o al costat dels kanji per indicar-ne la pronunciació. Es troben habitualment en:
  • Llibres infantils
  • Llibres de text escolars
  • Manga
  • Diaris (per a kanji poc habituals)
  • Documents tècnics o legals que contenen caràcters poc habituals

El hiragana és essencial per a la llegibilitat i la usabilitat del japonès.

Els traductors professionals decideixen amb cura quan escriure una paraula en kanji i quan utilitzar hiragana. Utilitzar massa kanji pot fer que un text sembli formal, dens o difícil de llegir, mentre que utilitzar massa hiragana pot fer que la documentació professional sembli infantil o ambigua.

Això és un dels motius pels quals la localització japonesa d’alta qualitat va molt més enllà de la traducció literal. Cal triar el sistema d’escriptura adequat per a cada paraula, cada frase i cada públic objectiu.

4. Katakana

El katakana apareix a tot arreu en la localització de programari, la documentació industrial, la tecnologia, el màrqueting, els videojocs i els productes de consum.

4.1 Katakana: com adapta el japonès les paraules estrangeres?

Mentre que el hiragana s’utilitza per a paraules i gramàtica japoneses natives, el katakana (カタカナ) té una finalitat molt diferent. És el sistema d’escriptura utilitzat principalment per a paraules estrangeres, terminologia tècnica, noms de companyies, onomatopeies i per posar èmfasi.
És important tenir en compte que que les onomatopeies, de vegades, s’escriuen en katakana.

Com el hiragana, el katakana és un sil·labari fònetic format per 46 caràcters bàsics. Cada caràcter representa una síl·laba en lloc d’una lletra individual. Tot i que el hiragana i el katakana comparteixen els mateixos sons, tenen formes i funcions completament diferents. Alguns, com ara か i カ o へ i ヘ, són similars.

A dalt hi ha un exemple de com la pronunciació és idèntica, però la manera com s’escriu en hiragana o katakana difereix. La tria entre hiragana i katakana depèn principalment del tipus de paraula que s’escriu, tot i que l’estil i l’èmfasi també hi tenen a veure.

4.2 Katakana i préstecs

El japonès modern ha manllevat milers de paraules d’altres llengües, especialment de l’anglès. En lloc de traduir cada concepte estranger, el japonès sovint n’adapta la pronunciació i l’escriu en katakana.

Aquí teniu alguns exemples:

Aquestes no són traduccions directes, sinó que són adaptacions fonètiques que s’aproximen a la pronunciació original tot seguint els patrons sonors japonesos.

Per exemple, la paraula anglesa computer esdevé コンピューター (konpyūtā) perquè les síl·labes japoneses normalment acaben en vocals i no permeten molts dels grups consonàntics presents en anglès.
Tingueu en compte que les grafies (l’ús de signes de vocal prolongada al final) poden variar, per exemple コンピューター vs. コンピュータ, motiu pel qual una guia d’estil en japonès és essencial.

4.3 En tecnologia, el katakana és a tot arreu

Qualsevol persona que treballi en programari, electrònica o fabricació treballarà amb el katakana diàriament.

Molts elements de la interfície d’usuari, manuals tècnics i documentació de producte contenen paraules en katakana, com ara:

• メニュー (Menú)
• ファイル (Fitxer)
• サーバー (Servidor)
• ダウンロード (Descarregar)

En molts casos, aquests termes s’han tornat tan familiars que els usuaris japonesos els perceben com a vocabulari japonès ordinari en lloc de paraules estrangeres.

Tot i que el katakana és més conegut per les paraules prestades, també serveix per a altres funcions importants diverses.

S’utilitza habitualment per a:

• Noms d’empreses i de marques internacionals
• Noms científics d’animals i plantes (textos de biologia, per exemple)
• Noms de medicaments i alguns termes mèdics d’origen estranger
• Efectes sonors i onomatopeies en el manga
• Noms de productes
• Paraules que els escriptors volen emfatitzar, similar a l’ús de cursiva en anglès

Per exemple, una empresa podria escriure una característica del producte en katakana simplement per fer-la destacar visualment.

4.4 Katakana i localització

Una de les idees més equivocades sobre la localització japonesa és que els termes tècnics anglesos sempre han de romandre en anglès. En realitat, els usuaris japonesos generalment esperen que molts d’aquests termes apareguin en katakana.

Deixar paraules angleses sense traduir pot fer que una interfície sembli inacabada o difícil d’entendre, especialment per als usuaris que no estan tan familiaritzats amb l’anglès.

Tanmateix, els traductors també han d’evitar l’error contrari: convertir cada terme anglès a katakana. Molts conceptes ja tenen equivalents japonesos ben establerts escrits en kanji o hiragana, i substituir-los per katakana pot fer que el contingut resulti poc natural.

Triar el sil·labari equivocat pot fer que una sol·licitud sembli que ha estat traduïda automàticament, en lloc d’haver-se localitzat professionalment.

4.5 Per què el katakana és important per a la localització?

Per a les empreses que s’expandeixen al Japó, el katakana és molt més que una manera d’escriure paraules estrangeres. Reflecteix com els usuaris japonesos esperen que es presentin els productes, les tecnologies i les marques internacionals.

Un traductor japonès professional fa molt més que convertir paraules angleses a katakana. Decideixen quan un terme prestat és adequat i quan se n’ha d’utilitzar un de consolidat en japonès. També s’asseguren de la coherència terminològica en les interfícies de programari, els llocs web, els continguts de màrqueting i la documentació tècnica.

Aquest judici lingüístic és una de les raons per les quals la localització japonesa d’alta qualitat requereix l’expertesa d’un natiu. L’ús correcte del katakana millora la llegibilitat, crea una experiència d’usuari més natural i ajuda a fer que els productes internacionals semblin dissenyats específicament per al mercat japonès.

Referències recomanades

• Viquipèdia – Katakana
  https://ca.wikipedia.org/wiki/Katakana
• JapanesePod101 – Guia de katakana
  https://www.japanesepod101.com/japanese-alphabet/

5- Kanji

A diferència del hiragana i el katakana, que representen sons, els kanji són caràcters logogràfics originàriament manllevats del xinès. En comptes de representar un so, cada caràcter té un significat.

Un sol kanji pot tenir diverses pronunciacions segons la paraula en què aparegui.

Per exemple:

• 人
• Tant “hito” (kun’yomi) com “jin” (on’yomi) signifiquen el mateix: persona, i l’única diferència és la seva pronunciació.
• “Jin” s’utilitza en paraules com “Nihonjin” (persona japonesa) per designar una persona d’una determinada nacionalitat o atribut, i no significa “gent”.
• A més, també hi ha la lectura on’yomi “nin” (com a ‘sannin’, que significa ‘tres persones’).

Els kanji van originar-se a la Xina i es van introduir al Japó fa més de 1.500 anys. Amb el pas del temps, la llengua japonesa va adaptar aquests caràcters xinesos per adaptar-los a la seva pròpia gramàtica i vocabulari, creant el sistema d’escriptura que encara s’utilitza avui dia.

El japonès utilitza 2.136 caràcters kanji oficials (Jōyō Kanji, una llista oficial del govern japonès amb els caràcters considerats essencials per a la comunicació diària), tot i que els adults formats en reconeixen molts més.

A la pràctica, com a orientació aproximada, els nens japonesos aprenen 1.026 kanji a l’escola primària. La resta dels Jōyō Kanji els aprenen a l’escola secundària. Conèixer la llista completa permet llegir còmodament diaris, llocs web i la majoria de documentació professional.

El coneixement complet dels 2.136 Jōyō Kanji permet llegir còmodament diaris, llocs web i documentació professional.

Els documents tècnics, científics i legals poden contenir caràcters kanji especialitzats addicionals més enllà de la llista estàndard. Per això és tan important treballar amb lingüistes japonesos professionals quan es treballa amb manuals tècnics, cadenes de text per a la interfície d’usuari de programari, documentació de formació, etc.

Per a les empreses que localitzen programari, llocs web o documentació tècnica, el kanji presenta reptes que van molt més enllà de la traducció.

Un traductor professional ha de decidir:

• quins kanji són adequats per al públic destinatari
• si cal utiltizar kanji o katakana per escriure un terme tècnic
• si els kanji poc comuns requereixen guies de pronunciació Furigana
• com garantir una terminologia consistent en centenars o milers de cadenes de text

Per exemple, un programari destinat a enginyers pot utilitzar de manera legítima caràcters kanji més especialitzats que una aplicació dissenyada per al públic general.

La consistència és igual d’important. Si un menú utilitza el terme estàndard 設定 (“Configuració”), una altra part de la interfície no hauria de canviar a una alternativa menys comuna. Mantenir aquesta coherència a tota la documentació, el programari, els materials de màrqueting i els sistemes d’ajuda és un dels objectius fonamentals de la localització professional.

6- S’escriu d’esquerra a dreta el japonès?

Tot i que l’escriptura horitzontal és la norma per al contingut web, els documents empresarials, els documents tècnics i la correspondència oficial, l’escriptura vertical continua sent la norma als diaris nacionals, les novel·les, les obres literàries i la majoria de manga.

La imatge de sota mostra una mateixa frase utilitzant els dos estils.

Tots dos formats són totalment correctes.

7-Per què utilitzar tres sistemes d’escriptura?

Oracions típiques escrites en una barreja dels tres sistemes d’escriptura: normalment s’utilitzen el kanji i el hiragana, i el katakana s’utilitza només quan hi ha préstecs lingüístics o termes similars. No totes les frases contenen una barreja dels tres tipus de caràcters. A més, una de les raons per les quals això fa que el text sigui més fàcil de llegir és que, com que el japonès no utilitza espais entre paraules, el canvi de tipus de caràcter ajuda a identificat les fronteres de les paraules.

La combinació dels tres sistemes d’escriptura permet transmetre el significat d’una manera eficient, diferenciant clarament el vocabulari de l’estructura gramatical, cosa que el converteix en un dels sistemes d’escriptura més distintius del món.

Comprendre l’escriptura japonesa no consisteix a memoritzar milers de caràcters. Es tracta d’entendre com funcionen conjuntament els tres tipus d’escriptura i com afecten la traducció, la localització de programari, la tipografia i l’experiència d’usuari.

Un exemple de dues frases amb kanji, hiragana i katakana:

2. 設定メニューで言語を日本語に変更してください。

(Settei menyū de gengo o nihongo ni henkō shite kudasai.)

Canvieu l’idioma al japonès al menú de configuració.

2. 私は毎朝コーヒーを飲みます。

(Watashi wa maiasa kōhī o nomimasu.)

Prenc cafè cada matí.

Si també t’adreces a mercats de parla xinesa, potser trobaràs útil la nostra guia sobre les diferències entre el xinès simplificat i el xinès tradicional abans de planificar la teva estratègia de localització.

Volem agrair al Yosuke Yajima, un dels membres de l’equip de lingüistes japonesos i project manager amb qui treballem a Japó, la revisió i correcció d’aquest article abans de la seva publicació.