Just la setmana passada vaig rebre un correu electrònic de bon matí, que em va fer somriure. No era un tema d’una mala traducció, sinó d’un desafortunat error ortogràfic.

Se’ns oferia ajuda en l’estratègia de ventes i acabaven amb un “podrimos apoyarlos” en comptes de “podríamos apoyarlos”. Total que al final, de tot el correu, només recordo el “podrimos” i la finalitat de qui me’l va enviar va quedar del tot difuminada. Això sí, em va alegrar el matí.

A part que la reacció que provoquen aquests errors no és l’esperada pel redactor, això suposa una pèrdua de credibilitat i de diners, que pot ser molt elevada en alguns casos.

Em passa molts cops, suposo que és deformació professional, em fixo en els textos escrits pel carrer, publicitat, logos de botigues. Fins i tot amb les matrícules dels cotxes per veure quines paraules es poden formar amb les lletres que tenen. Soc de lletres.

Traduccions curioses

A vegades, amb les traduccions, també ens trobem amb casos divertits de traduccions curioses. Hi ha cops que passa perquè es tracta d’allò que en diem “fals amic”(que tal i com explica la wikipedia, es tracta d’una paraula o d’una frase que s’assembla en la forma amb una altra d’un altre idioma, però que té un significat diferent en cada llengua)) o perquè s’han fet de pressa, o amb traductors automàtics, i no s’han  revisat.

Us en passo alguns exemples:

  • Com la traducció a l’anglès d’un rètol de lavabo de “caballeros” per “knight” que equivaldria a cavaller, vaja, dels de l’època que anaven en cavall i duien espasa.
  • O la del cava que no hi veu gaire, perquè és “semi cec” en comptes de “semi sec”.
  • O, un dels que més m’agrada, el de la peça de roba feta a “Gall d’indi” en la traducció al castellà (“Hecho en Pavo” en comptes de a “Turquia”). En anglès Turkey vol dir tan Turquia com gall d’indi.

La nostra atenció

Quan ens trobem amb casos de males traduccions en una pàgina web o en un fulletó publicitari, la nostra atenció se centra en allò i sovint no fem cas al missatge real que ens volien transmetre. Ens passa allò que l’arbre no ens deixa veure el bosc i només ens quedem amb l’anècdota divertida.

A part, molts cops, depenent del tipus d’error, fa que el web o el fulletó perdin credibilitat i serietat.

Les traduccions fetes pel traductor de Google ens poden anar bé per sortir del pas i saber de què va un document o una web, però mai us en refieu al 100% ni mai no passeu la traducció a cap client sense revisar. La revisió sempre és imprescindible.

Com amb els exàmens, que sempre ens recomanaven de repassar-los abans de donar-los al professor, les traduccions s’han de deixar reposar i repassar.

Nosaltres a LocalizationLab ho tenim claríssim. No lliurem cap traducció sense que abans hagi estat revisada per un segon lingüista, a part del traductor. És part del nostre procés. Els anys d’experiència ensenyen molt i intentem no ensopegar amb la mateixa pedra dues vegades.
I tu? Valores la feina ben feta?

Foto de portada Ben White de Unsplash