El 95% de les decisions de compra les prenen les nostres emocions

Com connectar amb el teu client ideal a través de les paraules

Segons el professor de Harvard Gerald Zaltman, el 95% de les decisions de compra les prenen les nostres emocions. Les emocions són el que realment impulsa els comportaments de compra i també la presa de decisions en general.
Segons Douglas Van Praet, autor del llibre “Unconscious Branding: How Neuroscience Can Empower (and Inspire) Marketing”, “ni tan sols pensem quan busquem solucions lògiques. Sentim la nostra manera de raonar. Les emocions són el substrat, la base dels circuits neuronals que sustenten fins i tot la deliberació racional. Les emocions no obstaculitzen les nostres decisions, són la base sobre la qual es fonamenten!”.
Però com arribem a connectar amb les emocions del nostre lector? Per què les emocions ens arribin al cor ens han de parlar en la nostra llengua materna. La llengua de la nostra família, dels nostres amics, de la nostra infància. Aquesta és la llengua que ens arriba al cor i amb la que connectem. Per exemple:
1- Com parlem al nostre nadó quan neix? Qui ha estat pare o mare sap que l’idioma que ens surt quan fem moixaines o parlem dolçament és la nostra llengua materna
2- Què diem quan ens enfadem? Quan ens enfadem i surten les nostres emocions disparades segurament se’ns escapi alguna paraulota, i segur que serà en la nostra llengua materna
3- Si heu viatjat pel món sabreu que quan trobeu algú que parla la vostra llengua, ràpidament hi ha una connexió amb aquella persona a qui no coneixem de res, només pel fet que ens parla en la nostra llengua
A un article del Department of Psychological and Brain Sciences, de la Universitat de Boston, la Dra. Catherine L. Caldwell-Harris afirma que “va descobrir les diferències emocionals entre una llengua materna i una d’estrangera.” Per exemple, diu que “els parlants bilingües van assegurar que el fet de dir paraulotes, resar, dir mentides o dir T’estimo, els feia sentir emocions diferents quan ho deien en la seva llengua materna”. També assegura que en un estudi europeu on es van analitzar diverses combinacions lingüístiques, els anuncis publicitaris es van considerar més emocionals quan estaven escrits en la llengua materna dels oients.
Queda clar doncs, que les emocions regeixen la nostra presa de decisions i que quan ens parlen en la nostra llengua materna, aquestes ens arriben de forma diferent al cor.

LOCALI…WHAT?

Recordes quan et vas comprar el darrer mòbil? I el darrer PC?

Després de desembolicar-lo i treure’l de la capsa segurament vas començar a configurar-lo, i com a part d’aquest procés, potser vas canviar-ne l’idioma.

Arreu del món estem acostumats que els aparells electrònics parlin el nostre idioma: xinès mandarí, japonès, rus, italià, txec… pots canviar d’idioma tan sols prement un botó.

Com s’han fet aquestes traduccions?

Traduir les interfícies d’usuari dels aparells electrònics no és senzill, si es vol fer bé. No es tracta tan sols de traduir, sinó de tenir en compte l’espai que pot ocupar el text, per saber si cal abreviar-lo o buscar sinònims que siguin més curts, el context (dins de quin menú sortirà aquest text?) i el significat del text (string). Els enginyers que s’inventen aquests textos per als mòbils o les impressores, per exemple, utilitzen un llenguatge particular, que fa que quan veus els textos en un document de text, molts cops costin d’entendre.

La localització és quan es tenen tots aquests factors en compte per mirar de trobar una traducció que tingui sentit.

La Localització és més que la traducció: es fixa en diferents variables, com ara el context, l’espai disponible i la cultura, per trobar la paraula adequada.

Tots aquests elements s’han de tenir en compte quan traduïm menús d’usuari, però també són importants quan traduïm pàgines web, correus per als clients, articles de web, com més context i informació el client li passi al traductor, millor traducció es trobarà.

Traducció Automàtica

Hi havia una vegada, fa molts i molts d’anys, un temps on ningú no pensava que fos possible que els humans poguessin volar o ni que poguessin parlar amb algú que estigués a milers i milers  de quilòmetres o fins i tot arribar a la lluna. Tot això ha canviat gràcies a la tecnologia.

També creiem que les màquines no podrien traduir textos. De fet, no fa pas gaire encara vèiem traduccions literals ben divertides, com ara “Made in Turkey” traduït com a “Fet a Gall d’indi”.

Avui en dia encara trobem casos de traduccions divertides, però la majoria dels motors de traducció automàtica han evolucionat i els resultats han millorat moltíssim.

La traducció automàtica pot ser molt útil, sobretot en casos de documents amb frases curtes que no són ambigües. El resultat sempre l’hauria de revisar un editor. És un procés que pot ajudar a estalviar diners i temps a les empreses.

Per altra banda, hi ha cops on la traducció automàtica no té gaire sentit. Seria el cas de textos de màrqueting amb doble sentit, textos que expressen sentiments o sarcasme, o textos on costa saber la intencionalitat de l’autor.. aquest tipus de textos encara són un repte per a la traducció automàtica. En aquests casos, l’editor segurament hauria de dedicar massa temps mirant de treure l’entrellat del significat de la traducció i hauria de llegir-se  i rellegir-se l’original per poder corregir-la (i segurament es perdria qualsevol estalvi de temps o diners previst).

Hem de seguir comptant amb la tecnologia per aconseguir bones traduccions i amb coherència, però per assegurar que el resultat final és correcte sempre ens caldrà la revisió d’un traductor humà.