Guanya amb Solidaritat

Poques vegades tenim l’oportunitat de poder gaudir de dues coses que ens agraden alhora. Ahir ho vam poder fer a la cursa solidària que organitza HP Sant Cugat des de fa 22 anys, el GaS (Guanya amb Solidaritat).

Un total de 700 caminadors i corredors vam participar a la 22a edició d’aquesta jornada lúdico-esportiva gaudint dels camins pel voltant de St. Joan.

Nosaltres ens vam apuntar a la modalitat de córrer i van ser 7 Kms de força pujada que vam córrer pels voltants de l’empresa.

Una oportunitat per posar el nostre granet de sorra als projectes que HP ha seleccionat per la seva Diàda Solidària (Charity Day 2019): Fundación Romper Barreras, Fallou Associats i PID Foundation Barcelona.

Enhorabona als organitzadors i fins l’any vinent!

#HPCharityDay2019

Traduir, revisar i tornar a revisar

Fer traduir un text no és només buscar a un professional que domini els dos idiomes. També cal fer una mica de “Celestines”, i buscar sempre aquell traductor que millor encaixi amb la temàtica, és a dir, la mitja taronja perfecta del text.

Documents tècnics, legals, mèdics, de màrqueting, de mecànica, de negocis, del món de l’alimentació, sobre finances, de viatges, de fotografia, d’esports, de turisme, etc.  les temàtiques de textos que s’han de traduir a un altre idioma poden ser molt diverses, gairebé infinites. Per això és important comptar amb professionals d’àmbits variats que alhora siguin lingüistes i que escriguin en la seva llengua materna. D’aquesta manera s’assegura primer, una bona comprensió del text i després, una bona ”transformació” d’aquest mateix text a un altre idioma.

Si en un article passat parlàvem de la importància de vendre en l’idioma del client, un error lingüístic a una pàgina web, per exemple, pot fer que la imatge que rebin els clients sigui de deixadesa, i faria perdre credibilitat.

Els clients de segons quins països, com per exemple el Japó, acostumen a llegir-se les instruccions i els manuals que reben amb els aparells que compren de cap a peus. Si troben un error de traducció acostumen a ser més crítics, que clients d’altres països, fins a arribar a retardar la introducció del producte, esperant que tots els textos siguin correctes.

De totes maneres, en un món tan globalitzat, és important cuidar tot el què es lliura als clients, perquè qualsevol queixa que pugui sorgir en qualsevol racó del món, es pot arribar a escampar arreu en qüestió d’hores. Si voleu alguns exemples d’errors de traducció èpics, els podeu trobar aquí.

El revisor

Tot i comptar amb bons professionals que facin la traducció i que la revisin, és de vital importància que un segon actor formi part d’aquesta equació, ens referim al revisor. El revisor també haurà de ser un expert en la matèria del text i un bon lingüista. Ell haurà de comprovar que el text traduït sigui fidel a l’original i que soni fluid en la llengua d’arribada, que soni natural.

La revisió també és imprescindible en casos on el format final de la traducció no és el que es mostra al públic, sinó que abans és manipulat per un dissenyador web o gràfic. En aquests casos, cal fixar-se molt que cap paraula no hagi quedat tallada, que no falti cap accent i que, si hi són, tinguin el format i la direcció adequada, etc. Petits detalls que per qui els veu, fan mal als ulls.

Ambdues feines, traducció i revisió, han de ser fetes amb cura i amb temps, per això és de vital importància mantenir aquest tàndem, perquè, com bé sabem, quatre ulls hi veuen més que dos.

El 95% de les decisions de compra les prenen les nostres emocions

Com connectar amb el teu client ideal a través de les paraules

Segons el professor de Harvard Gerald Zaltman, el 95% de les decisions de compra les prenen les nostres emocions. Les emocions són el que realment impulsa els comportaments de compra i també la presa de decisions en general.
Segons Douglas Van Praet, autor del llibre “Unconscious Branding: How Neuroscience Can Empower (and Inspire) Marketing”, “ni tan sols pensem quan busquem solucions lògiques. Sentim la nostra manera de raonar. Les emocions són el substrat, la base dels circuits neuronals que sustenten fins i tot la deliberació racional. Les emocions no obstaculitzen les nostres decisions, són la base sobre la qual es fonamenten!”.
Però com arribem a connectar amb les emocions del nostre lector? Per què les emocions ens arribin al cor ens han de parlar en la nostra llengua materna. La llengua de la nostra família, dels nostres amics, de la nostra infància. Aquesta és la llengua que ens arriba al cor i amb la que connectem. Per exemple:
1- Com parlem al nostre nadó quan neix? Qui ha estat pare o mare sap que l’idioma que ens surt quan fem moixaines o parlem dolçament és la nostra llengua materna
2- Què diem quan ens enfadem? Quan ens enfadem i surten les nostres emocions disparades segurament se’ns escapi alguna paraulota, i segur que serà en la nostra llengua materna
3- Si heu viatjat pel món sabreu que quan trobeu algú que parla la vostra llengua, ràpidament hi ha una connexió amb aquella persona a qui no coneixem de res, només pel fet que ens parla en la nostra llengua
A un article del Department of Psychological and Brain Sciences, de la Universitat de Boston, la Dra. Catherine L. Caldwell-Harris afirma que “va descobrir les diferències emocionals entre una llengua materna i una d’estrangera.” Per exemple, diu que “els parlants bilingües van assegurar que el fet de dir paraulotes, resar, dir mentides o dir T’estimo, els feia sentir emocions diferents quan ho deien en la seva llengua materna”. També assegura que en un estudi europeu on es van analitzar diverses combinacions lingüístiques, els anuncis publicitaris es van considerar més emocionals quan estaven escrits en la llengua materna dels oients.
Queda clar doncs, que les emocions regeixen la nostra presa de decisions i que quan ens parlen en la nostra llengua materna, aquestes ens arriben de forma diferent al cor.

LOCALI…WHAT?

Recordes quan et vas comprar el darrer mòbil? I el darrer PC?

Després de desembolicar-lo i treure’l de la capsa segurament vas començar a configurar-lo, i com a part d’aquest procés, potser vas canviar-ne l’idioma.

Arreu del món estem acostumats que els aparells electrònics parlin el nostre idioma: xinès mandarí, japonès, rus, italià, txec… pots canviar d’idioma tan sols prement un botó.

Com s’han fet aquestes traduccions?

Traduir les interfícies d’usuari dels aparells electrònics no és senzill, si es vol fer bé. No es tracta tan sols de traduir, sinó de tenir en compte l’espai que pot ocupar el text, per saber si cal abreviar-lo o buscar sinònims que siguin més curts, el context (dins de quin menú sortirà aquest text?) i el significat del text (string). Els enginyers que s’inventen aquests textos per als mòbils o les impressores, per exemple, utilitzen un llenguatge particular, que fa que quan veus els textos en un document de text, molts cops costin d’entendre.

La localització és quan es tenen tots aquests factors en compte per mirar de trobar una traducció que tingui sentit.

La Localització és més que la traducció: es fixa en diferents variables, com ara el context, l’espai disponible i la cultura, per trobar la paraula adequada.

Tots aquests elements s’han de tenir en compte quan traduïm menús d’usuari, però també són importants quan traduïm pàgines web, correus per als clients, articles de web, com més context i informació el client li passi al traductor, millor traducció es trobarà.

Traducció Automàtica

Hi havia una vegada, fa molts i molts d’anys, un temps on ningú no pensava que fos possible que els humans poguessin volar o ni que poguessin parlar amb algú que estigués a milers i milers  de quilòmetres o fins i tot arribar a la lluna. Tot això ha canviat gràcies a la tecnologia.

També creiem que les màquines no podrien traduir textos. De fet, no fa pas gaire encara vèiem traduccions literals ben divertides, com ara “Made in Turkey” traduït com a “Fet a Gall d’indi”.

Avui en dia encara trobem casos de traduccions divertides, però la majoria dels motors de traducció automàtica han evolucionat i els resultats han millorat moltíssim.

La traducció automàtica pot ser molt útil, sobretot en casos de documents amb frases curtes que no són ambigües. El resultat sempre l’hauria de revisar un editor. És un procés que pot ajudar a estalviar diners i temps a les empreses.

Per altra banda, hi ha cops on la traducció automàtica no té gaire sentit. Seria el cas de textos de màrqueting amb doble sentit, textos que expressen sentiments o sarcasme, o textos on costa saber la intencionalitat de l’autor.. aquest tipus de textos encara són un repte per a la traducció automàtica. En aquests casos, l’editor segurament hauria de dedicar massa temps mirant de treure l’entrellat del significat de la traducció i hauria de llegir-se  i rellegir-se l’original per poder corregir-la (i segurament es perdria qualsevol estalvi de temps o diners previst).

Hem de seguir comptant amb la tecnologia per aconseguir bones traduccions i amb coherència, però per assegurar que el resultat final és correcte sempre ens caldrà la revisió d’un traductor humà.