Reading Time: 3 minutes

Table of Contents

REPTE:

Un dels nostres clients habituals és el departament legal d’una empresa del sector tèxtil. Ja fa temps que treballem per a ells, perquè la nostra fórmula de traductor i revisor expert en temes jurídics o advocat, dona molts bons resultats.

Una de les feines que ens van demanar de fer era un text de caire tècnic-legal. Tècnic perquè tenia molta terminologia del món del tèxtil i legal, perquè tenia un munt de referències de regulacions europees.

El text en qüestió era d’un volum considerable, gairebé 9.000 paraules, i es necessitava en 12 idiomes.

Teníem dues limitacions importants: el cost i el temps.

SOLUCIÓ:

Alguns mesos abans havíem fet proves amb la traducció automàtica (TA). Al principi els resultats que vam obtenir no eren gaire bons.  Si el resultat de la TA és dolent, editar-ho pot ser un procés més llarg que fer una traducció “tradicional”. Darrerament, però, ho havíem tornat a provar amb algun manual tècnic. Aquest cop va anar millor i  vam rebre bon feedback dels nostres revisors per a la majoria de les combinacions idiomàtiques que vam testejar.

Per això vam oferir al client de fer traducció automàtica + edició1 per un expert, per a sis dels dotze idiomes. Gràcies a l’estalvi de temps i diners, el client va escollir aquesta opció,

Els costos s’abaratien força. La feina d’edició per part de l’editor hauria de ser molt acurada, però ja estan acostumats a aquest tipus de feines i són bons professionals. Guanyàvem temps i això permetria que el client rebés les traduccions quan les necessitava.

La traducció era des de l’anglès i els sis idiomes per als que vam fer servir la TA eren: alemany, francès, italià, holandès, polonès i portuguès.
Vam proposar aquests sis idiomes, perquè havíem obtingut bons resultats en proves preliminars.

Un cop vam tenir les 6 traduccions automàtiques, vam demanar a cadascun dels sis editors que puntués la TA, que havien d’editar de l’1 al 10 (sent 10 la qualitat més alta). Tots, menys el polonès, van coincidir en donar notes que anaven del 7 al 8. Un notable! no està gens malament.

La majoria d’errors que van trobar eren:

  • errors entre noms i adjectius compostos,
  • errors de terminologia específica i
  • errors d’estil.
    Alguns d’aquests errors venien de petites inconsistències del text original, és a dir, una frase com “depending on the part covered by the PPE” i “depending on the body part covered by the PPE” (“depenent de la part que cobreix la PPE” i “dependent de la part del cos que cobreix la PPE”) va ser traduïda pels motors de la TA de manera molt diferent.
    Part del format de l’original (text marcat en vermell, per exemple) es va perdre o no es mostrava correctament a la versió automàtica.
    En concret en  portuguès la TA havia escrit molts termes segons l’antiga ortografia.

El revisor polonès va posar un 3 sobre 10 al resultat que va haver d’editar, segurament perquè el motor de traducció automàtica que vam fer servir no en sabia prou, no estava prou entrenat per a aquests tipus de textos.

Està clar que, per a determinades combinacions lingüístiques i temàtiques, la traducció automàtica té molt sentit.  Sobretot per a textos ben estructurats, amb terminologia específica i amb poc ambigüitat. De totes maneres, sempre s’ha de comptar amb un bon equip d’editors professionals, si es volen aconseguir bons resultats.

En aquest cas, el client va quedar content  de les 6 versions que vam traduir fent servir aquest mètode. A més va poder rebre les traduccions una mica abans i amb un preu més reduït.

Si teniu cap document que creieu que pot arribar a traduir-se amb TA, feu-nos-el arribar i avaluarem si té sentit fer-ho d’aquesta manera.

(1) En aquests casos no parlem de revisió, perquè la feina és una mica més complicada i requereix més temps i fixar-s’hi molt.

per LocalizationLab