Reading Time: 5 minutes

Postedició

Picture by @bioraven via Canva

Sembla que la intel·ligència artificial està afectant totes les àrees de la nostra vida i dels negocis i que ha arribat per quedar-s’hi. És cert que ens ajuda a fer moltes tasques i que pot ser molt útil. En el món de la traducció ens hem vist directament impactats per tots els canvis que estan sorgint de forma ràpida i a LocalizationLab volem ser part d’aquest canvi i poder ajudar els nostres clients: la traducció automàtica neuronal pot contribuir a reduir cost i temps.

Tot i així, encara que és cert que els motors de traducció automàtica neuronal (TAN) cada vegada funcionen millor i son més ràpids, no son perfectes. I aquí és on entra el paper del traductor, que ara haurà de fer cada vegada més postedició en comptes de traduir des de zero. En aquest article podeu aprofundir en la visió dels professionals de la traducció sobre l’ús de la traducció automàtica i la post edició.

  • Què és la traducció automàtica neuronal (TAN)?

La traducció automàtica neuronal (TAN) o (NMT per les sigles en anglès, neural machine translation)  és un mètode de traducció automàtica que fa servir xarxes neuronals artificials i ha millorat molt en els últims anys. Abans de la traducció automàtica neuronal els motors de traducció automàtica es basaven en mètodes estadístics i tenien més limitacions i errors.

És important parlar de seguretat i confidencialitat quan parlem de traducció automàtica ja que si fem servir els traductors gratuïts que trobem online no podem garantir ni la seguretat ni la confidencialitat, els nostres textos passen a formar part dels motors de traducció de les empreses que ho ofereixen. Per tal de garantir la seguretat i la confidencialitat és important fer servir motors de pagament i que ho garanteixin.

  • Postedició (PE): què és?

La postedició (MTPE per les sigles en anglès Machine translation post-editing) és la revisió d’un text traduït de forma automàtica (fent servir un motor de traducció automàtica neuronal (TAN)) per part d’un traductor professional o un lingüista especialitzat. La feina del traductor durant la postedició serà diferent ja que haurà de tenir en compte que la traducció ha estat feta per una màquina i pot no ser consistent, tenir errors culturals i de context.

Això pot fer que la feina del traductor pugui ser més creativa i s’assembli més a la transcreació, i per tant el seu valor afegit sigui més gran.

  • Quan podem fer servir postedició de traducció automàtica?

No sempre podem fer servir traducció automàtica i la posterior postedició, dependrà del tipus de text, de la combinació lingüística i de la funció que ha de fer la traducció (comercial, divulgativa, publicitària, tècnica…).

Nosaltres analitzem cada encàrrec per decidir si podem oferir aquest servei i per tant reduir cost i temps, i sempre que ho veiem possible ho fem saber al client.  Abans de prendre aquesta edició s’han de fer proves amb els motors de traducció automàtica i analitzar els resultats.

A més, no tots els motors de traducció automàtica funcionen igual i van canviant ràpidament, per la qual cosa és important anar fent proves periòdicament.

Darrerament hem fet dues proves per comprovar la qualitat de les traduccions automàtiques per dos dels nostres clients:

Prova 1: article d’una “història d’èxit” d’un client de l’anglès al japonès, al xinès tradicional i al xinès simplificat.

Els resultats van ser força diferents segons l’idioma:

  1. En xinès simplificat vam veure que quan les frases eren curtes, el resultat era prou bo. Ara bé, quan es tractava de frases llargues i més complexes el text final s’havia de modificar sí o sí i, en alguns casos, on el motor de traducció, dividia la frase en segments més petits, la traducció no s’entenia i s’havia de refer del tot.
  2. En xinès tradicional vam tenir una bona sorpresa. Tot i que el motor oferia aquest idioma, el resultat que va donar era en xinès simplificat en comptes de tradicional. Els dos idiomes s’assemblen, però no son el mateix. Sembla que això passa perquè la majoria de motors s’han “entrenat” amb xinès simplificat. De totes maneres, l’editora taiwanesa va dir que es podria aprofitar i, a part de la diferència d’idioma, va trobar les mateixes pegues que l’editor de xinès simplificat.
  3. En japonès vam tenir el pitjor resultat, potser perquè també son més crítics.
    – Gairebé totes les frases es van haver de modificar per un lingüista;

–              alguns noms propis van traduir-se o transcriure’s, mentre que d’altres es van deixar en anglès, per tant no el motor no va seguir un criteri homogeni;

–              la majoria de finals de frase, van haver de modificar-se.

–              es van haver d’afegir o editar connectors de frases, segurament perquè el motor no tenia prou context.

De totes maneres, els editors dels tres idiomes asiàtics van estar d’acord, que el resultat de la traducció automàtica els ajudaria a reduir el temps d’escriptura en l’idioma d’arribada

Prova 2: un fragment d’un article sobre veterinària i un fragment d’un text de màrqueting del castellà a l’italià, anglès francès i portuguès.

Aquí els resultats van ser més similars:

  1. Els quatre revisors van coincidir en dues coses:
  • La traducció del text científic mostrava els defectes típics de moltes TA :
    • tendència a la literalitat
    • alguns errors terminològics
    • problemes de formats (espais entre text i alguns caràcters com ,:;…)

però es podria fer servir perfectament per treballar, editar-lo (millorar la naturalitat i la fluïdesa i fer-lo més idiomàtic) i presentar-lo on fos.

  • La traducció del text de màrqueting no es podia aprofitar, perquè la TA no havia estat capaç de captar i mostrar els girs lingüístics i idiomàtics que es feien servir a l’original.
    En francès, el revisor va ser més crític i va afirmar que usar el resultat de la TA del text promocional com a punt de partida podria ser contraproduent, perquè podria influenciar negativament al revisor i empobrir el resultat final.

  • Nivells de PE:

Jeff Allen, en el capítol “Post-editing” de Computers and Translation (Harold, 2003) introdueix la noció de nivells de PE. Segons el resultat que volem obtenir haurem de dedicar més o menys esforços a la postedició. Es parla de “light post edition” o “hard post edition”, segons si volem molta intervenció del traductor o poca. Podem acceptar una qualitat menor si és una text intern, però si es tracta d’una comunicació externa, un document comercial per a clients o un informe mèdic, segurament hi haurem de dedicar més temps i esforç per assegurar que la qualitat és la desitjada, tot depèn del nostre objectiu i el que volem aconseguir.

Les directrius per la postedició les podem trobar a la ISO ISO 18587:2017.

Conclusió

Sembla estrany no fer servir la intel·ligència artificial avui en dia en el sector de la traducció, les noves tecnologies poden ajudar els professionals de la traducció i també augmentar el volum de contingut que podem traduir (degut a la reducció de cost i temps).

Tot i així, és important assegurar-se que la qualitat del text final és la que necessitem i per tant el paper de la postedició és cada vegada més rellevant.

Nosaltres mirem d’estar al dia de la tecnologia disponible sempre tenint en compte la confidencialitat dels continguts. Compartim sempre els nostres resultats de les proves o dels descobriments que fem amb els nostres clients, perquè, amb els mateixos recursos econòmics puguin fer moltes més coses de manera diferent.

 

Altres articles relacionats:

https://localizationlab.com/ca/chatgpt-traduccio-automatica/

https://localizationlab.com/ca/traduccio-automatica-en-textos-tecnics-i-legals/